«Manual de campanya electoral» de Quint Ciceró

L’altre dia vaig anar a la biblioteca del meu districte per tal de recollir un parell de llibres que havia reservat. Tot just sortia quan vaig veure, en exposició  i acabat de comprar, el Manual de campanya electoral de Quint Ciceró. El vaig agafar en préstec tan bon punt vaig veure el «Ciceró» a la portada.

El llibre està publicat per Adesiara Editorial, una casa editorial petita, modesta, que com resa al seu mateix web publica de deu a catorze volums l’any, normalment clàssics de la literatura universal que rarament són publicats per les grans editorials «perquè no es venen». Adesiara torna a la vida, i en català, autors que o bé no s’havien traduït mai a la nostra llengua o bé es van traduir fa una bona colla d’any i ara ja no es troben perquè han acabat descatalogats. L’he descoberta amb Quint Ciceró, però trobo que ha estat una bona sorpresa.

Tornem al llibre. Després d’agafar-lo pensant que era de Marc Tul·li Ciceró, vaig arribar a casa i vaig veure que no ho era i vaig pensar «i aquest qui és?». Donat que «Ciceró» era el sobrenom de la família de l’orador, en un primer moment vaig creure que devia ser algun avantpassat seu. Però no. A la introducció Ignasi X. Adiego i Alejandra de Riquer, els quals són també els traductors, ho expliquen molt bé. Quint Tul·li és el germà petit del Ciceró orador, el marit de la germana del seu més que conegut amic Àtic. Si no en sabem gaire cosa és, principalment, perquè va ser un orador més mediocre que el seu germà i quant a la vida política, tampoc no va arribar tan lluny com aquest. El que en sabem, com diuen a la introducció els traductors, és gràcies, sobretot, a les cartes de Marc Tul·li.

El llibret, molt curt, és un recull de consells pràctics per a Marc Tul·li, de part del seu germà, per a la campanya electoral que el va fer arribar al consolat l’any aC. És d’una actualitat desarmant. De fet, sembla que l’hagin escrit per a en Trump o qualsevol polític important. M’ha resultat una lectura més interessant que no m’esperava.

No és Marc Tul·li Ciceró i, tot i que li va corregir el text, segons sembla, es nota que el domini de la llengua del germà petit no és el mateix que el del germà gran. Amb tot, recomanaria llegir aquest petit llibret, d’escasses quaranta pàgines, perquè permet veure que, en tots aquests anys, en l’àmbit de campanyes i estratagemes polítiques, poc o res no ha canviat.