Nota della traduttrice: (IT.): No, non avevo dimenticato né abbandonato il blog né le traduzioni. Purtroppo, a volte, il lavoro prende troppo tempo anche della sfera privata e non risulta possibile dedicarne nemmeno un po’ a fare quello che vorresti. Avrei voluto tornare con “La Marchetta di Popolino”, dell’album “Il sogno eretico” (e sarebbe il primo brano tradotto di quel disco), ma un grande dubbio nell’interpretazione del testo che può cambiare l’intera traduzione mi ha fatto rimandare un po’ avanti. Peccato… È una canzone che mi fa pensare a un determinato ministro italiano… Quindi oggi vi presento “Nell’acqua”, che sarebbe stata comunque la seguente.
“Nell’acqua” non si trova in nessuno dei dischi di Caparezza ma nel secondo album del progetto Rezophonic, creato e diretto da Mario Riso. Infatti la musica di questo pezzo è stata composta da lui mentre che il testo è di Michele.
Ho scoperto Caparezza grazie a Rezophonic nel lontanuccio 2007 (penso, ho una pessima memoria per queste cose). In quegli anni ero ancora nell’università, sempre a Barcellona, e ascoltavo per consiglio di un amico Le Vibrazioni. Tramite loro sono venuta a sapere dell’esistenza di Rezophonic e me ne sono subito innamorata. Dal primo video che ho visto, “Spasimo”, sono saltata a “L’uomo di plastica” e voilà… Là la mia attenzione si è subito posata a Caparezza con un pensiero simile a “ma chi è sto tipo strano che guarda le t…e alla tipa che si fa la doccia?”. Ah… La bellezza delle prime impressioni! Beh, ora sapete com’è iniziato tutto e di chi è la colpa. Di Mario Riso. Ovvio. 😀
PS: Vista la difficoltà per trovare il testo originale italiano, ve lo posto qui come eccezione.
Nota de la traductora: (CAT.): No, no havia oblidat ni abandonat el blog ni les traduccions. Malauradament, a vegades, la feina vol massa temps fins i tot de l’esfera privada i no és possible dedicar-ne una mica ni tan sols a allò que voldria fer. M’agradaria haver tornat amb “La Marchetta di Popolino”, de l’album “Il sogno eretico” (i seria la primera cançó traduïda d’aquell disc), però un gran dubte en la interpretació del text que pot canviar la traducció sencera me l’ha fet retardar. Llàstima… És una cançó que em fa pensar a un cert ministre italià… Per tant, avui us presento “Nell’acqua”, que hauria estat de totes maneres la següent.
“Nell’acqua” no es troba en cap dels discos de Caparezza sinó al segon àlbum del projecte Rezophonic, creat i dirigit per Mario Riso. En efecte, la música d’aquesta cançó ha estat composta per ell mentre que el text és del Michele.
He descobert Caparezza gràcies a Rezophonic en el llunyà 2007 (crec, tinc una memòria pèssima per aquestes coses). En aquells anys estava encara a la universitat, sempre a Barcelona, i escoltava, per consell d’un amic, Le Vibrazioni. A través d’ells vaig saber de l’existència de Rezophonic i me’n vaig enamorar ja de bon començament. Del primer vídeo que vaig veure, “Spasimo”, vaig saltar a “L’uomo di plastica” e voilà… Allà la meva atenció s’ha centrat de sobte a Caparezza amb un pensament similar a “però qui és el tio estrany que li mira les t…es a la pava que es dutxa?”. Ah… La bellesa de les primeres impressions! Bé, ara sabeu com ha començat tot i de qui és la culpa. Del Mario Riso. Clar. 😀
PS: Vista la dificultat per trobar el text en italià, us el poso aquí com a excepció.
Nota de la traductora: (CAST.): No, no me había olvidado de él ni había abandonado el blog ni las traducciones. Desgraciadamente, a veces, el trabajo requiere demasiado tiempo incluso de la vida privada y no es posible dedicarle nada a lo que querría hacer. Me gustaría haber vuelto con “La Marchetta di Popolino”, del álbum “Il sogno eretico” (y sería la primera canción traducida de aquel disco), pero una gran duda de interpretación del texto, que puede cambiar la traducción entera, me lo hace retardar. Lástima… Es una canción que me hace pensar a un determinado ministro italiano… Por lo tanto hoy os presento “Nell’acqua”, que hubiera sido de todas formas la siguiente.
“Nell’acqua” no se encuentra en ningún disco de Caparezza sino en el segundo álbum del proyecto Rezophonic, creado y dirigido por Mario Riso. En efecto, la música de esta canción está compuesta por él mientras que el texto es de Michele.
Descubrí a Caparezza gracias a Rezophonic en el lejano 2007 (creo, tengo una memoria pésima para estas cosas). En aquellos años estaba todavía en la universidad, en Barcelona, y escuchaba, por consejo de un amigo, Le Vibrazioni. A través de ellos vine a saber de la existencia de Rezophonic y me enamoré desde el primer momento. Del primer vídeo que vi, “Spasimo”, salté a “L’uomo di plastica” e voilà… Allí mi atención se posó de golpe sobre Caparezza con un pensamiento similar a “¿pero quién es ese tío extraño que le mira las t…as a la tía que se ducha?”. Ah… La belleza de las primeras impresiones! Bien, ahora sabéis cómo empezó todo y de quién es la culpa. De Mario Riso. Claro. 😀
PS: Vista la dificultad para encontrar el texto en italiano, os lo pongo aquí como excepción.
NELL’ACQUA
(M.RISO & M.SALVEMINI PER “REZOPHONIC”)
Ogni astrofisico pensa che la vita sia nata
con l’esplosione di una immensa infinita granata.
Per i credenti, nada, la Terra fu creata
da un Essere Supremo in meno di qualche giornata.
Ebbene sì, lascio che seguano libri di Genesi,
anche se c’è chi si dilegua come Phil coi Genesis.
I Testamenti dispensano nemesi,
ma in fondo sono popolari più d’Elvis in Tennessee.
Mi chiedi: «Credi a quelli là? O credi a questi qua?
Dimmi, qual è la verità? Chi la merita?»
La vita non è là, la vita non è qua,
né là né qua, ma nell’acqua.
Né là né qua, ma nell’acqua.
Né là né qua, ma nell’acqua.
La vita non è là, la vita non è qua,
né là né qua, ma nell’acqua!
Sono un credente, eccome! Io credo a Poseidone,
perché se l’acqua scompare, dopo un po’ si muore.
Ed io nella commedia della vita voglio recitare
anche una particella elementare come il positrone.
Perciò non credo a quelli là, né credo a questi qua.
Tu vuoi da me la verità? Beh, la verità…
La verità non è là, la verità non è qua,
né là né qua, ma nell’acqua.
Né là né qua, ma nell’acqua.
Né là né qua, ma nell’acqua.
La vita non è là, la vita non è qua,
né là né qua, ma nell’acqua!
Né là né qua, ma nell’acqua.
Né là né qua, ma nell’acqua.
La vita non è là, la vita non è qua,
né là né qua, ma nell’acqua!
Ed io non seguo gli schemi di chi mi crede
nato dagli atti osceni degli alieni.
Non credo nella cometa che fecondò
questo pianeta in un colpo di reni.
Io venero Atlaua, dio dell’acqua degli Aztechi,
ti condanna se la sprechi, se ti ci anneghi e la neghi.
Se dici che te ne freghi: sedici mesi di siccità.
E allora capirai che la vita non sta…
Né là né qua, ma nell’acqua.
Né là né qua, ma nell’acqua.
La vita non è là, la vita non è qua,
né là né qua, ma nell’acqua!
Né là né qua, ma nell’acqua.
Né là né qua, ma nell’acqua.
La vita non è là, la vita non è qua,
né là né qua, ma nell’acqua!
Ma nell’acqua.
Ma nell’acqua.
Catalano
Tots i cadascun dels astrofísics pensen que la vida ha nascut
amb l’explosió d’una immensa infinita granada.
Per als creients, nada (1), la Terra fou creada
per un Ésser Suprem en pocs dies.
I bé, sí, deixo que segueixin llibres de Gènesi,
encara que n’hi ha que es dilueixen com Phil (2) amb els Genesis.
Els Testaments dispensen nèmesi,
però en el fons són més populars que l’Elvis a Tennessee.
Em preguntes: “Creus en aquells? O creus en aquests?
Diga’m, quina és la veritat? Qui se la mereix?”
La vida no és aquí, la vida no és allà (3),
ni aquí, ni allà, mes (4) a l’aigua.
Ni aquí, ni allà, mes en l’aigua.
Ni aquí, ni allà, mes en l’aigua.
La vida no és aquí, la vida no és allà,
ni aquí, ni allà, mes en l’aigua.
Soc un creient, oh i tant! Jo crec en Posidó,
perquè si l’aigua desapareix, al cap de poc es mor.
I jo a la commedia de la vida vull interpretar
ni que sigui una particuleta elemental com a Positró.
Per això no crec en aquells, ni crec en aquests.
Tu vols de mi la veritat? Bé… La veritat…
La veritat no és aquí, la veritat no és allà,
ni aquí, ni allà, mes a l’aigua.
Ni aquí, ni allà, mes a l’aigua.
Ni aquí, ni allà, mes en l’aigua.
La vida no és aquí, la vida no és allà,
ni aquí, ni allà, mes en l’aigua.
Ni aquí, ni allà, mes en l’aigua.
Ni aquí, ni allà, mes en l’aigua.
La vida no és aquí, la vida no és allà,
ni aquí, ni allà, mes en l’aigua.
I jo no segueixo els esquemes de qui em creu
nascut d’actes obscens dels alienígenes.
No crec en el cometa que va fecundar
aquest planeta amb una rematada.
Jo venero Atlaua, déu de l’aigua dels Asteques,
et condemna si la desaprofites, si t’hi ofegues i la negues.
Si dius que tant te’n fot: setze mesos de sequera.
I aleshores entendràs que la vida no està…
Ni aquí, ni allà, mes en l’aigua.
Ni aquí, ni allà, mes en l’aigua.
La vida no és aquí, la vida no és allà,
ni aquí, ni allà, mes en l’aigua.
Ni aquí, ni allà, mes en l’aigua.
Ni aquí, ni allà, mes en l’aigua.
La vida no és aquí, la vida no és allà,
ni aquí, ni allà, mes en l’aigua.
Mes en l’aigua.
Mes en l’aigua…
(1) Respecto l’hispanisme del text original.
(2) Phil Collins.
(3) He invertit l’ordre dels adverbis per respectar al màxim sigui l’ordre lògic en català, sigui la rima. En italià és: “Ni allà, ni aquí.”
(4) He escollit la forma “mes” en comptes de les més habituals “però” o “sinó que” per acostar-me al màxim al text original.
Castellano
Todos y cada uno de los astrofísicos piensan que la vida nació
con la explosión de una inmensa infinita granada.
Para los creyentes, nada (1), la Tierra fue creada
por un Ser Supremo en unos pocos días.
Y bien, sí, dejo que sigan libros de Génesis,
aunque los hay que se diluyen como Phil (2) con los Genesis.
Los Testamentos distribuyen némesis,
pero en el fondo son más populares que Elvis en Tennessee.
Me preguntas: “¿Crees en aquellos? ¿O crees en estos?
Dime, ¿cuál es la verdad? ¿Quién se la merece?”.
La vida no está allí, la vida no está aquí,
ni allí, ni aquí, mas en el agua.
Ni allí, ni aquí, mas en el agua.
Ni allí, ni aquí, mas en el agua.
La vida no está allí, la vida no está aquí,
ni allí, ni aquí, mas en el agua.
Soy un creyente, ¡claro! Yo creo en Poseidón,
porque si el agua desaparece, al cabo de poco tiempo se muere.
Y yo en la Commedia de la vida quiero interpretar
ni que sea una partecita elemental como Positrón.
Por eso no creo en aquellos, ni en estos.
¿Tú quieres de mí la verdad? Bien… La verdad…
La verdad no está allí, la verdad no está aquí,
ni allí, ni aquí, mas en el agua.
Ni allí, ni aquí, mas en el agua.
Ni allí, ni aquí, mas en el agua.
La vida no está allí, la vida no está aquí,
ni allí, ni aquí, mas en el agua.
Ni allí, ni aquí, mas en el agua.
Ni allí, ni aquí, mas en el agua.
La vida no está allí, la vida no está aquí,
ni allí, ni aquí, mas en el agua.
Y yo no sigo los esquemas de quien me cree
nacido de actos obscenos de los alienígenas.
No creo en el cometa que fecundó
este planeta con un remate.
Yo venero Atlaua, dios del agua de los Aztecas,
te condena si la desaprovechas, si te ahogas en ella y lo niegas.
Si dices que lo mismo te da: dieciséis meses de sequía.
Y entonces entenderás que la vida no está…
Ni allí, ni aquí, mas en el agua.
Ni allí, ni aquí, mas en el agua.
La vida no está allí, la vida no está aquí,
ni allí, ni aquí, mas en el agua.
Ni allí, ni aquí, mas en el agua.
Ni allí, ni aquí, mas en el agua.
La vida no está allí, la vida no está aquí,
ni allí, ni aquí, mas en el agua.
Mas en el agua.
Mas en el agua…
(1) “Nada” se encuentra en castellano en el texto original.
(2) Phil Collins.
PS1: Vi posto pure il video «L’uomo di plastica» per se qualcuno c’ha la curiosità…
PS1: Us deixo també el vídeo de «L’uomo di plastica» per si algú té curiositat…
PS1: Os dejo también el vídeo «L’uomo di plastica» por si alguien tiene curiosidad…