Nota della traduttrice: Surreale. Alcune canzoni di questo disco (“Le dimensioni del mio Caos”) mi hanno presentato più difficoltà di traduzione di alcuni testi di Cicerone. Qua ho iniziato già bene… Non capivo la prima parola del titolo. Eh sì. Un bel inizio. Qualche ringraziamento, quindi: grazie Marti del tentativo e grazie tante a F e a M (ti taggo sulla “m” un testo -mio..- che penso possa piacerti…). Volevo assolutamente tradurre questa canzone ora e non un’altra per quella magnifica idea di far sparire totale o parzialmente la prova di storia degli esami di Maturità. Ci governano degli idioti, e non parlo solo dell’Italia. Trovate, insomma, alcune note riguardanti alla traduzione in se alla fine di ognuna delle versioni.
PS: Sulla foto, bella la camicia colorata e il bidet…un tocco di classe! 😀
PS1: Per contatto (commenti o correzioni): formulario di contatto del blog accanto all’icono di Twitter (in alto a destra) o commenti sul post, che rimangono privati finché non li approvo!
Nota de la traductora: Surrealista. Algunes cançons d’aquest disc (“Le dimensioni del mio Caos”) m’han donat més problemes de traducció que alguns textos de Ciceró. Amb aquesta he començat bé… No entenia ja la primera paraula del títol. Ja.. Un bon començament. Alguns agraïments, per tant: gràcies Marti per l’intent i moltes gràcies a F e a M (t’etiqueto a la “m” un text que potser t’agradi…). Volia absolutament traduir aquesta cançó i no una altra ara per aquella idea magnífica de treure parcial o totalment la història de la Maturità. Ens governen els idiotes, i no parlo només d’Itàlia. Trobeu, en fi, algunes notes sobre les traduccions al final de cadascuna d’elles.
PS: Sobre la foto, bonica la camisa de colors i el bidet… un toc d’elegància! 😀
PS1: Per contacte (comentaris o correccions): formulari de contacte del blog al costat de la icona de Twitter (dalt a la dreta) o comentaris al post, que queden privats fins que no els aprovo!
Nota de la traductora: Surrealista. Algunas canciones de este disco (“Le dimensioni del mio Caos”) me han dado más problemas de traducción que algunos textos de Cicerón. Con esta he empezado bien… No entendía la primera palabra del título. Ya… Un buen inicio. Algunos agradecimientos, por lo tanto: gracias Marti por el intento y muchas gracias a F y a M (te etiqueto en la “m” un texto que quizá te guste…). Quería absolutamente traducir esta canción ahora y no otra por esa idea magnífica de quitar parcial o totalmente la historia de la Maturità. Nos gobiernan los idiotas y no hablo solo de Italia. Encontráis, en fin, algunas notas sobre las traducciones al fina de cada una de ellas.
PS: Sobre la foto, bonita la camisa de colores y el bidet… ¡un toque de elegancia! 😀
PS1: Para contacto (comentarios o correcciones): formulario de contacto del blog al lado del icono de Twitter (en alto a la derecha) o comentarios en el post, ¡que quedan privados hasta que no los apruebo!
Català
Ei profe i quin fàstic Garibaldi, s’ha vestit de rebaixes, pelut com Garfield. Fora la camisa vermella i dona-li una t-shirt (1) Trussardi sobre jeans Cavalli. A la cara ulleres amb forma de gota Ray Ban i després tala la barba a aquest caparró d’Imam. Un nunchaku com Jackie Shan li dona més encant, ara que Gary té els més orgullosos fans! Ei! Mundial la segona guerra però en aquest llibre hi diu que hem engolit merda! És normal que no estudiï ningú, escriu Itàlia guanya la resta del món 18 a 1. Els campions som nosaltres, som nosaltres per això afegeix “Po po po po po”. El capità fa gol, merder com els Gogol, història XL no una small, tuneja-la! Aquesta és la història profe, la veritable història profe, ho diu un que si surt del cul fa plof.
TORNADA: Ei, profe, tuneja’m la història… Quin pal!
S’estava millor quan s’estava empitjorant, els opositors traïdors pitjor que Ronaldo. No els enviaven a prendre l’aire d’una cel·la sinó a la calor del Carib sobre les naus de Jack Sparrow. Profe, el ventennio (2) tuneja-me’l, escriu que els partisans aquell temps el van viure. De relax en pedalo, peus nus als esclops, 25 d’abril dia dels caiguts per Saló. Umberto de Savoia no va marxar, però quina república? La gent vota monarquia. No hi ha partit entre el rei i la democràcia, com comparar la PSP amb la Game Gear. I la constitució és un CD amb una pista, la darrera cançó d’estiu. L’avi d’Eminem amenaça: “Tota l’europa (3) ha de tocar el pla Marshall!” (4). Aquesta és la història profe, m’agrada un munt profe, com aquella d’un cosac de nom Popoff.
TORNADA: Ei, profe, tuneja’m la història… Quin pal!
De la meva història esborra els frikis amb l’espasa al braç, no al cos com Little Tony. Aquests penjats són sempre el centre d’atenció. Escriu que els hippies estaven callats i tranquils. Els anys del plom, les matances, els segrestos, però no, no m’interessen arguments com aquests. Jo d’aquell temps vull recordar només “La liceale nella classe dei ripetenti”. (5)
Així funciona i per sort crea tendència, el vell llibre l’enviem a rebuig tipus Duna Weekend. Ara cal un final potent que terroritzi l’occident més que el crit de Chen. D’ara en endavant qualsevol cosa que passi, escriu que la culpa és d’Al Qaida. Me l’has tunejada un ou, profe, veuràs entusiastes per la història des de primària (6). Aquesta és la història, profe, la vertadera història profe i no fa riure gens, no és Zelig Off.
TORNADA: Ei, profe, tuneja’m la història… Quin pal!
(1) Mantinc els anglicismes fins i tot quan hi ha equivalent en català per respecte a l’opció original de l’autor.
(2) Deixo “Ventennio” perquè es refereix, històricament, als vint anys de feixisme a Itàlia.
(3) Mantinc les minúscules originals del text en italià.
(4) Intraduïble. “Piano” en italià significa alhora “pla” i “piano”, l’instrument musical.
(5) Opto per no traduir el títol original i deixar-lo en italià.
(6) Traduït amb adaptació al sistema educatiu català.
Castellano
Eh profe y qué asco Garibaldi, se ha vestido de rebajas, peludo como Garfield. Fuera la camisa roja y dale una t-shirt(1) Trussardi sobre jeans Cavalli. En la cara gafas de gota Ray Ban y después corta la barba a esa cabecita de Imán. Un nunchaku como Jacki Chan le da más encanto, ¡ahora que Gary tiene los más orgullosos fans! Eh! ¡Mundial la segunda guerra pero en este libro dice que hemos engullido mierda! Es normal que no estudie nadie, escribe Italia gana al resto del mundo 18 a 1. Los campeones somos nosotros, somos nosotros por eso añade “Po po po po po”. El capitán marca un gol, jaleo como los Gogol, historia XL no una small, ¡tunéala! Esta es la historia profe, la verdadera historia, profe, lo dice uno que si sale del culo hace plof.
ESTRIBILLO: Ei profe, tunéame la historia…¡qué rollo!
Se estaba mejor cuando se estaba empeorando, los opositores traidores peor que Ronaldo. No los enviaban a tomar el aire de una cela sino al calor del Caribe sobre naves de Jack Sparrow. Profe, el ventennio(2) tunéamelo, escribe que los partisanos aquel tiempo lo vivieron. De relax en pedalo, pies desnudos en zuecos, 25 de abril día de los caídos de Saló. Umberto de Savoia no se fue, ¿pero qué república? La gente vota monarquía. No hay partida entre el rey y la democracia, como comparar la PSP con la Game Gear. Y la constitución es un CD con una pista, la última canción del verano. El abuelo de Eminem amenaza: “Toda europa(3) tiene que tocar el plano Marshall(4)”. Esta es la historia profe, me gusta un montón profe, como aquella de un cosaco de nombre Popoff.
ESTRIBILLO: Ei profe, tunéame la historia…¡qué rollo!
De mi historia borra los frikis con la espada en el brazo, no en el corazón como Little Tony. Esos colgados son siempre el centro de atención. Escribe que los hippies estaban callados y tranquilos. Los años del plomo, las matanzas, los secuestros pero no, no me interesan argumentos como esos. Yo de ese tiempo quiero recordar solo: “La liceale nella classe dei ripetenti(5)”.
Así funciona y por suerte crea tendencia, el viejo libro lo tiramos tipo Duna Weekend. Ahora hace falta un final potente que aterrorice occidente más que el grito de Chen. De ahora en adelante cualquier cosa que pase, escribe que la culpa es de Al Qaeda. Me la has tuneado un huevo, profe, verás entusiastas por la historia des de primaria (6). Esta es la historia profe, la verdadera historia, profe, y no hace gracia, no es Zelig Off.
ESTRIBILLO: Ei profe, tunéame la historia…¡qué rollo!
(1) Mantengo los anglicismos incluso cuando hay un equivalente en castellano por respeto a la opción original del autor.
(2) Dejo “ventennio” porque se refiere, históricamente, a los veinte años de fascismo en Italia.
(3) Mantengo las minúsculas originales del texto en italiano.
(4) También intraducible en castellano. “Piano” en italiano significa a la vez “plan” y “piano, el instrumento musical.
(5) Opto por no traducir el título original y dejarlo en italiano.
(6) Traducido con adaptación al sistema educativo español.
m.
L'angolo delle parole 