«Ars amandi» d’Ovidi

1507-1.jpg

 

És ben curiós que, tot i haver fet no poques ressenyes, no m’hagi passat pel cap mai, fins ara, el fer-ne una sobre un llibre clàssic pròpiament dit. Això canvia avui. L’elecció és completament casual: l’Ars Amandi de Publi Ovidi Nasó, autor també de les famoses Metamorfosis, és el llibre que els meus alumnes de primer curs han de llegir aquest trimestre.
Hi ha poca cosa que es pugui dir de nou sobre els clàssics. Hi ha moltes ressenyes, opinions, resums… de l’Ars Amandi arreu i en tots els idiomes coneguts. No hi haurà spoilers (excuseu l’anglicisme), ja és impossible: aquesta obra té pels volts dels dos mil anys, qui no l’ha llegida, temps n’ha tingut.
Dividida en tres llibres o capítols, l’autor explica als joves com lligar, com diríem al tercer mil·lenni. En el primer llibre exposa als nois com conquerir una noia, al segon com mantenir el seu amor i al tercer parla a les noies, per no deixar-les desarmades davant dels coneixements que ha donat als nois.
Ego. Per a mi aquesta paraula resum bastant bé l’actitud de l’autor al llarg de l’obra: “soc tan bo i tinc tanta experiència que m’heu de fer cas”. Ja. No és que no doni consells vàlids (prendré amb certa cautela aquell sobre què han de fer les dones de mesura petita), però malgrat que parli des de fa dos mil anys, hi ha punts on pixa fora de test, com quan escriu aquell etern fals (i repeteixo, fals) mite segons el qual a les dones ens plau d’ésser violades, que quan diem no és que sí. No, mestre de l’amor, no: quan una dona diu que no és que no. I punt. Que no ho entenguéssiu a Roma és greu, que continuïn sense entendre-ho ara ja és delicte.
És, també, un llibre força explícit, més del que recordava, si he de ser sincera. Rellegit ara, no m’estranyaria gens que, aquella teoria segons la qual Octavi August el va desterrar per culpa de la poca moralitat del llibre, fos certa. Suposo que no ho sabrem mai, però.
Acabo dient que, malgrat tot, cal llegir Ovidi. Si no l’Ars Amandi almenys sí les Metamorfosis, depèn dels gustos del consumidor. Cal que mirem al passat per entendre el present. Cal llegir els clàssics si volem llegir el nostre món sense equivocar-nos.

 

m.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.