Hi ha moments de la història que, objectivament, són més importants que altres: les victòries dels grecs sobre els perses, la caiguda de Berlín a mans soviètiques… Són moments que han fet del món el que és avui dia, amb els seus defectes però també amb les seves virtuts.
Fa ja uns quants anys vaig llegir Moments estel·lars de la humanitat, del més que conegut Stefan Zweig. És un llibre d’unes dues-centes pàgines on l’autor escull i explica, de manera més o menys novel·lada, alguns dels moments de la humanitat que ell considerava importants. Potser no són els mateixos que pensem la resta, per exemple: l’obra comença amb un capítol dedicat als darrers anys de la vida de Marc Tul·li Ciceró i a la seva ignominiosa mort a mans dels sicaris de Marc Antoni. Per què començaria un autor així amb un episodi tan poc decisiu per a la història de la humanitat? Bé, l’explicació és senzilla. Per poca atenció que hi posi el lector, aquest veurà que Zweig, bo i explicant la història del major orador de l’antiguitat, en realitat està explicant -i criticant- el seu temps.
A la mort de Ciceró acompanyen la caiguda de Bizanci, la batalla de Waterloo o l’arribada al Pol Sud. Deprendrà enterament del lector entendre, de debò, què vol dir l’autor de l’obra amb cadascuna de les històries. Quin és el moment estel·lar que està explicant, més enllà de l’anècdota.
Obra que invita a la reflexió, hauria de ser una d’aquelles d’obligada lectura als batxillerats de casa nostra. Zweig es va suïcidar, juntament amb la seva dona, perquè pensava que el feixisme es faria amo del món. Feliçment no va ser així, però caldria mirar el seu gest no amb condescendència, sinó amb temor. Allò que creiem passat pot sempre tornar a ser present. Quan pensàvem que els moments estel·lars de la humanitat eren una llista tancada, ens pot sorprendre que, en realitat, tot just l’hàgim encetada.
L'angolo delle parole 