«La musa dels nois»

L’Àngel és professor d’història i ciències socials a l’institut on treballo. Fa ja dies em va demanar si no podria pas fer una ressenya sobre un llibre que tot just acabava de publicar i li vaig contestar que sí, és clar!

La Musa dels nois (Poesia homoeròtica grega antiga) és un petit volum que recopila uns cent epigrames del llibre XII de l’Antologia Palatina. L’Antologia Palatina és una recopilació tardana de poesies, principalment epigrames, gregues que ens han arribat gràcies a un manuscrit anomenat Palatí, d’aquí el nom que rep el conjunt. Malauradament, en llengua catalana l’Antologia Palatina no ha gaudit de prou interès per a produir-ne prou traduccions, fet que sí que trobem en castellà, per exemple, en una edició de Gredos.

El llibre XIIè de la susdita antologia està format, principalment, per epigrames de caire homoeròtic. Molts d’aquests epigrames són d’un mateix autor, Estrató. Es tracta, doncs, d’un conjunt de poesies de temàtica molt concreta que han sobreviscut fins als nostres dies, malgrat les successives censures històriques que han patit les produccions d’aquesta mena.

D’aquest llibre XIIè són els epigrames que l’Àngel ha recollit en aquest volum amb l’únic objectiu de fer arribar una part de la poesia grega antiga al lector mig, sense més pretensions. Perquè l’Àngel també és poeta, potser és més poeta que historiador.

El traductor s’ha basat en traduccions en altres llengües per a realitzar el text en català en comptes del grec original. Ho argumenta ell mateix tant en la introducció com en una nota al final: hi ha el fet obvi que, no sabent grec, no es pot traduir d’aquesta llengua, però a més, com he dit abans, vol acostar el màxim possible els poemes al lector actual. Passa que alguns poemes han resultat amb una traducció prou propera al grec original, d’altres, en canvi, contenen errors. Com a filòloga que soc, no puc defensar aquest mètode de traduir: defenso sempre anar a la font original, quan és possible, o almenys citar les traduccions consultades, si no ho és.

Amb tot, cal dir que els poemes resultants en català són de més fàcil lectura per a qualsevol, filòleg o no, del que ho serien si es respectés completament el poema grec original (això passa sempre, és l’eterna discussió dels traductors: cal respectar l’original per sobre de tot o, per contra, és millor fer una interpretació lliure a favor de la comprensió del text?). Deixo al lector d’aquestes línies amb una pregunta que, possiblement, no té una resposta única.

La Musa dels nois (Poesia homoeròtica grega antiga) és, doncs, una bona opció per als lectors d’avui dia per a acostar-se a aquests epigrames, que ens han arribat quasi de miracle. La lectura d’aquest volum és fluida i plaent, fins i tot. A més a més, té el text grec sota la traducció, per aquell qui vulgui consultar-lo i veure exactament què deia i com ho deia l’autor original.